La nostra ciutat requereix un canvi de model. Som del parer que cal una visió que transformi el model de ciutat dormitori, insostenible i orientada a les classes mitjanes altes, que expulsa a la gent jove i a la gent treballadora. Aquest model cal definir-lo des de l’esquerra, però sobretot amb la implicació de la societat civil i no deixant a ningú fora del debat.

Així doncs ens cal revisar l’urbanisme de la nostra ciutat, analitzar si el canvi ha de venir de la mà del creixement, quina capacitat de creixement queda, on i com ha de ser aquest creixement… Nosaltres fa temps que diem que hem de superar el model d’un únic centre, i conformar més nuclis que amb centralitat de serveis i accés a l’escola, la cultura, la sanitat i el comerç, fomentin identitats de barri i millorin en seguretat i sostenibilitat les formes de desplaçament, apostant per la mobilitat a peu, la bicicleta i els transports públics com a elements prioritaris.

Aquesta definició estratègica de ciutat, el nou govern municipal no l’ha fet. Segueix amb els mateixos instruments i marcs heretats de Convergència i la iniciativa del projecte “Ragull Centre” n’és l’exemple. 

  1. És una iniciativa provinent d’un interès particular -els terrenys són propietat Ferrer Internacional-, no d’una necessitat manifestada pel barri o com diem d’una visió global. Quin és doncs l’objectiu? El disseny del barri no el pot marcar Ferrer. Què guanyen ells? Què guanya la ciutat?  
  2. Manca de transparència i debat amb la ciutadania. Sembla que únicament va haver-hi una explicació superficial al Consell de Barri.  Les decisions estaven preses. El conveni Ajuntament/Ferrer ja tenia data d’aprovació pel Ple municipal quan va ser explicat als veïns i veïnes.
  3. El projecte implica pèrdua de sòl industrial, consolidant encara més la ciutat dormitori. Quan sòl industrial queda? 
  4. No sembla que s’hagi tingut en compte l’impacte que pot generar al comerç de proximitat. 3600 m² donen per la instal·lació d’una gran superfície que competiria amb el pol comercial de l’avinguda Cerdanyola que recentment està vivint un nou impuls.
  5. A Sant Cugat tenim un problema de locals comercials buits. PROMUSA mateix en te molts que no està mobilitzant a preus diferents dels de mercat. Quin pla té el nostre l’Ajuntament? Veiem per exemple com l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat recentment una immobiliària pública, destinant 16 milions d’euros a comprar locals comercials que estan buits, rehabilitar-los i llogar-los a preus assequibles per dinamitzar l’economia local als barris.
  6. Pel que fa a la mobilitat, el barri de Sant Francesc és dels més allunyats de la ciutat d’una estació de tren, i té un problema d’aparcament, poques cases i blocs de pisos en tenen.  En un projecte com aquest no es pot contemplar només l’aparcament dedicat a la zona comercial o la gent que hi visqui també l’impacte que generarà a tot el barri.
  7. Clar que cal fomentar promocions d’habitatge públic. Som conscients de la crisi habitacional que pateix la nostra ciutat i per això defensem una visió global, i que sigui fruit de la iniciativa pública no es pot permetre que el ritme el marquin els interessos privats.

A tall de conclusió cal dir que no compartim les criques que la dreta local fa al projecte. Nosaltres sí que som partidàries de canviar el model de ciutat, però precisament creiem que aquesta proposta malgrat les bones intencions, no ajuda a canviar res. 

Segueix fomentant el model de ciutat dormitori, sense tenir en compte el comerç o la mobilitat, reduint sòl industrial, i negociant amb la propietat sense una visió global i amb opacitat.

Sant Cugat en Comú

Abril de 2021