Volem una ciutat més habitable, més saludable, més humana. Una ciutat que no exclogui a ningú i que permeti a les persones que hi viuen desenvolupar els seus projectes de vida.

Ens imaginem una ciutat més amable i feta per passejar, jugar i trobar-se als espais comuns, carrers, parcs i places. Una ciutat on els espais verds segueixin sent protagonistes, que es pugui respirar millor. Però també ens imaginem una ciutat responsable, connectada amb un bon i eficient transport públic, ja que una ciutat amb només espais verds no vol dir que sigui una ciutat sostenible. Volem una ciutat que lluiti contra la contaminació de l’aire i el canvi climàtic, que promogui la transició energètica, que faci valdre els béns comuns com l’aigua i que defensi els drets dels animals.

1.1 L’habitatge primer

1.2 Un urbanisme amb rostre humà

1.3 Compromís amb la transició energètica

1.4 L’aigua, un bé comú

1.5 Objectiu: residu zero

1.6 Mobilitat sostenible i segura

1.7 Clima, verd urbà, i contaminació

1.8 Animals amb drets

1.1 L’habitatge primer

Malgrat que Sant Cugat és una de les ciutats més riques de Catalunya (en PIB), l’any passat 2.974 persones en van haver de marxar. Som la ciutat catalana amb l’habitatge més car (3.060 €/m2 en els habitatges de compra). El preu de l’habitatge ha augmentat un 30% des de l’any 2014. El del lloguer ho ha fet un 42% des de l’any 2013.

Des de l’any 1991, Sant Cugat ha construït gairebé 2.000 habitatges de protecció oficial, un 68% dels quals ha sigut de venda i, per tant, ja han passat a mans privades i no en podem disposar. Si no s’haguessin venut, ara ja tindríem un 5% d’habitatge protegit.

  1. Augmentar els recursos de l’Oficina Local d’Habitatge perquè pugui prevenir els desnonaments i fer un acompanyament a les famílies afectades. Aquest servei impulsarà un procediment de negociació amb els propietaris de l’habitatge en qüestió amb l’objectiu d’aconseguir un lloguer social que impedeixi el desnonament.
  2. Establir una taula de negociació amb entitats financeres, fons voltors i grans tenidors d’habitatges per aconseguir que les famílies que no tenen manera d’assumir el pagament de la hipoteca o del lloguer puguin quedar-se a casa seva.
  3. Ampliar el dret de tanteig i retracte en les transaccions de terrenys de sòl urbanitzat on el promotor no garanteixi un 50% d’habitatge de protecció oficial.
  4. Obligar a fer que la reserva del 30% d’habitatges de protecció oficial en sòl no urbanitzable s’ampliï a un 50% i a tot el municipi per a les noves promocions i rehabilitacions. Fer, per tant, que no només s’obligui en els tràmits de planejament i zones no urbanitzades, sinó en tots els tràmits d’atorgament de llicències.
  5. Millorar els recursos de la Taula d’Emergències de l’Habitatge, i ampliar el Fons Social d’Habitatge. Garantir que el 15% dels pisos de protecció oficial de PROMUSA vagin destinats a persones en risc d’exclusió social.
  6. Promoure l’accés preferent a l’habitatge de protecció oficial a dones víctimes de violència masclista que tinguin un informe tècnic que demostri que han patit maltractament sense necessitat d’haver denunciat o comptar amb una ordre de protecció.
  7. Garantir un reallotjament adequat, en cas de no poder aturar un desnonament. Establir mecanismes de comunicació amb els moviments socials per tal de fer un front comú.
  8. Reconèixer el dret a l’aigua, a la llum i al gas tal com recomana el Síndic de Greuges de Catalunya i garantir que no es talli el subministrament a cap família per no poder pagar els rebuts.
  9. Crear una oficina permanent d’assessorament energètic que ofereixi atenció personalitzada en matèria de drets energètics.
  10. Articular tarifes ambientals i justes que garanteixin l’accés universal a l’aigua, i requerir al govern que articuli les tarifes necessàries d’electricitat i de gas perquè la ciutadania no hagi de destinar més del 10% dels ingressos familiars al pagament dels subministraments bàsics.
  11. Promoure, a través de l’Empresa municipal Promusa, un parc de lloguer d’habitatges suficient per a la gent jove, per tal que pugui emancipar-se. Crear un servei municipal d’acompanyament a les persones joves i facilitar els tràmits i les gestions. Desplegar, ampliar, millorar i difondre les borses d’habitatge per a joves.
  12. Fomentar habitatges adaptats per a la gent gran. A través de l’Empresa municipal Promusa, augmentar significativament l’oferta d’habitatges adaptats i amb serveis comuns en la mesura de les necessitats de la gent gran, i a la vegada diversificar-ne els emplaçaments de manera que aquestes persones puguin seguir mantenint els vincles amb els seus barris i amb el veïnat.
  13. Incentivar l’habitatge en règim cooperatiu. Promoure règims de tinença diferents de la propietat i el lloguer, com el règim cooperatiu, el dret de superfície i la masoveria urbana. Estimular la creació de cooperatives en cessió d’ús a través de l’accés al crèdit i la facilitació dels processos administratius.
  14. Incrementar la difusió de programes com la borsa de lloguer d’habitatge de l’Oficina Local d’Habitatge, que serveix per llogar a preus més assequibles habitatges privats a canvi de major seguretat per la persona que l’arrenda i un aval de l’administració.

1.2 Un urbanisme amb rostre humà

El planejament urbanístic de grans dimensions ha tocat sostre a Sant Cugat i ens ha deixat un model urbanístic definit. Tanmateix, hem d’intervenir rectificant els dèficits que ha comportat una gestió basada en una concepció de l’urbanisme que hem de superar, supeditada a la lògica capitalista, centrada en els beneficis i indiferent a les persones, a la seva salut i necessitats, desenvolupada a esquena de la sostenibilitat (ecològica i econòmica), la vialitat, l’habitatge…. Una concepció del planejament que ha tingut conseqüències negatives, com la centrifugació i l’exclusió. En el cas de Sant Cugat, la gestió dels governs convergents i ara PDCAT ens deixa una ciutat excloent, invertebrada, amb desequilibris territorials i socials evidents i insostenible, ja que el seu manteniment és car i deficient.

Plantegem una concepció radicalment diferent del planejament urbanístic, ja que volem posar les persones al centre; amb un projecte de i per a la ciutadania. Volem que els plans parcials que encara es puguin impulsar i aprovar contemplin els estudis ambientals de sostenibilitat i potenciació de polítiques ecològiques, i de mobilitat prioritzant les persones que van a peu, que articuli la comunicació entre districtes i entre els barris perifèrics i el nucli i que prioritzi i racionalitzi el transport públic. La presentació d’una proposta de modificació del Pla General Metropolità al sector Turó de Can Mates-Oest/carretera de Rubí (31 Ha), obliga a reflexionar sobre la urbanització del darrer espai no edificat que queda al municipi (unes 90 Ha). Cal una reflexió, liderada des de l’Ajuntament i des de l’interès general, sobre com volem que sigui aquesta part de la ciutat, de la qual en surti una proposta que ajudi a vertebrar la ciutat, perquè els futurs nous barris formin una peça de ciutat millor que l’actual.

  1. Introduir elements correctors, com el tanteig i retracte del 30 al 50% de caràcter obligatori i no discrecional i fer-hi sempre infraestructures mínimes amb l’objectiu de fer ciutat (un centre cívic, espais de lleure, etc.) en el planejament iniciat i en el planejament que encara s’ha d’iniciar (com els sectors urbanístics de Can Fontanals, Can Mates oest o Can Cabassa)
  2. Aprovar un Pla del centre per valorar els efectes de l’enderrocament d’habitatges antics i les seves repercussions en la densitat i les característiques del teixit urbà i introduir elements correctors.
  3. Construir una Xarxa de recol·lectors d’aigües pluvials i recuperar mines d’aigua de la ciutat per aprofitar aquesta aigua per regar jardins i horts urbans.
  4. Impulsar un Pla Integral de les Zones de Vianants per revisar el seu ús i prioritzar l’ús de l’espai pels vianants. Reduir l’ús privat de l’espai públic per reconduir una situació que ha convertit la zona de vianants en un comerç a l’aire lliure i no en un espai d’ús cívic compartit. Fomentar la vida quotidiana i social amb una millor normativa de convivència entre vianants, bicicletes i ginys elèctrics.
  5. Crear mesures en el barri del Monestir, en especial a l’Avinguda de Cerdanyola, per aturar la progressiva fugida de comerços de proximitat en favor de franquícies i el sector de restauració.
  6. Introduir espais de jocs esportius no competitius en els parcs. Introduir també espais d’exercicis de manteniment per a la gent gran al costat dels jocs infantils per educar en la convivència intergeneracional.
  7. Planejar, en cooperació amb els municipis veïns, els espais entre ciutats per fer-hi zones verdes o agrícoles interurbanes amb l’objectiu d’evitar continus construïts.
  8. Oposar-nos a la construcció del Centre Direccional del Parc de l’Alba. Fer una especial oposició a la construcció del Centre Comercial.
  9. Reformar les rotondes més conflictives perquè no siguin un obstacle per a la mobilitat a peu. Cal permetre amb seguretat salvar la barrera que suposa la rotonda de l’hipòdrom.
  10. Pressionar a la Generalitat perquè es construeixi la rotonda de Can Barata, llargament reivindicada pel veïnat.
  11. Solucionar el conflicte de Torre Negra. Instigar a la creació d’una taula de negociació amb la Generalitat, l’Ajuntament de Sant Cugat, propietaris amb participació d’associacions i persones que han treballat per a la preservació d’aquest espai, amb l’objectiu de buscar solucions i consensos.
  12. Eliminar les senyalitzacions iconogràfiques sexistes i establir una iconografia diversa que inclogui les diferents persones que formem aquesta societat.
  13. Formar el personal tècnic de l’Ajuntament en urbanisme feminista i revisar l’urbanisme de la ciutat, millorant l’enllumenat de tots els carrers i reforçant el transport públic a llocs de difícil accés, entre d’altres. Incloure la perspectiva de gènere en tota la planificació urbanística.
  14. Crear espais comunitaris en zones de nova construcció o barris que ho necessitin que no se centrin en els centres de consum sinó en espais que afavoreixin l’apropiació i el sentiment de pertinença de les persones i reforci la cohesió social i la participació comunitària, espais que afavoreixin la diversitat d’usos i la proximitat per a la reunió de persones.
  15. Ampliar voreres i soterrar tots els serveis de cablejat que vagin per l’exterior, en les reurbanitzacions de carrers i obres de reforma.
  16. Garantir l’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional a la ciutat. Aconseguir una progressiva eliminació de les barreres arquitectòniques als diferents àmbits de la ciutat, com els edificis, els transports i la via pública.

1.3 Compromís amb la transició energètica

El model energètic actual de les ciutats té conseqüències negatives per a la salut, per a l’entorn, per a les poblacions dels territoris d’on s’extreu l’energia i pel canvi climàtic. És un model amb una enorme dependència de les grans empreses energètiques i de les importacions d’hidrocarburs i combustibles nuclears.

Una estratègia decidida d’estalvi, la promoció d’energies renovables i la democratització del sistema contribuirà a reduir els impactes socials i ambientals, els problemes de pobresa energètica, la dependència energètica i l’acaparament d’energia de la ciutat i també a generar llocs de treball locals.

Cal fer de Sant Cugat una ciutat capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic i en la transformació del model energètic, cap a un model descentralitzat, difós en el territori i que doni preferència a les instal·lacions de producció i autoproducció prop dels llocs de consum.

  1. Fer que tots els edificis municipals tinguin com a objectiu el balanç zero (dependències principals, escoles, centres de salut, centres culturals i d’esbarjo, etc.) amb un calendari concret, que s’estengui d’aquí al 2030. Aplicar-ho a tots els nous equipaments.
  2. Crear una agència de l’energia local per pilotar i dirigir les actuacions municipals en edificis i serveis municipals, però també per acompanyar a particulars, comerços o indústria. Col·laborar en fer viable qualsevol projecte de transició energètica.
  3. Tenir tota la flota de vehicles municipals elèctrica garantint que aquesta electricitat sigui d’origen renovable.
  4. Incloure en els plecs de condicions de contractació la declaració contrastada de la petjada de carboni dels contractistes i la manera d’avaluar-la com a punt important per a les adjudicacions.

1.4 L’aigua, un bé comú

L’aigua és un bé comú indispensable per a la vida, i l’accés a una aigua de qualitat és un dret humà reconegut per les Nacions Unides. L’Ajuntament ha de garantir l’accés universal a l’aigua, i la gestió d’aquest bé ha de guiar-se per criteris socials i ambientals i no ha d’estar sotmesa al negoci privat. Actualment la gestió de l’aigua a Sant Cugat és privada. Sorea, té la concessió des de fa més de 50 anys i gestiona el servei d’una forma opaca amb l’administració local -qui en té la competència-, i amb les persones usuàries. Reclamem una plena assumpció d’aquestes funcions per l’administració municipal, i acabar quan abans amb les concessions que es lucren amb la gestió d’un bé comú com és l’aigua.

  1. Municipalitzar el servei públic de l’aigua, actualment en mans de Sorea. Prorrogar l’actual concessió a Sorea, ja que la concessió s’acaba aquest any, i al llarg del mandat assolir la municipalització de l’aigua i fer-ne una gestió pública i democràtica.
  2. Promoure que a les noves edificacions hi hagi doble circuit d’aigua, la potable i la reciclada de diferents orígens (pluvials, aigües depurades o grises, etc.) per usos admissibles, com les descàrregues dels sanitaris, regs d’horts, de jardins i del camp de golf, per neteges viàries, etc.
  3. Recuperar el control de la planta depuradora d’aigües del municipi.
  4. Tenir cura del manteniment de les rieres per evitar inundacions i desbordaments en episodis de pluges torrencials.
  5. Impulsar el projecte de connexió d’aigües regenerades provinents de la planta depuradora de Rubí amb el Camp de Golf del centre. Aquest projecte ha de poder ser finançat en part pel camp de golf – que actualment rega amb aigua de boca- i donar servei també al Parc Central per fer possible l’objectiu de regar els parcs i jardins de la ciutat amb aigua reciclada.

1.5 Objectiu: residu zero

L’actual model de consum a Sant Cugat es basa en una dinàmica d’importació massiva de materials, ús i rebuig. Cada habitant de Sant Cugat produeix anualment més de 400 quilos de residus. Tanmateix, menys de la meitat d’aquests residus són reciclats, fet que contribueix al canvi climàtic i provoca altres impactes ambientals i sobre la salut de les persones.

  1. Adoptar una estratègia de Residu Zero amb l’objectiu de reduir els residus, augmentar la recollida selectiva i no portar residus a incinerar a finals de mandat, sense que això comporti un augment de l’abocament.
  2. Revisar el model de separació i de recollida de residus a partir d’experiències de recollida selectiva de residus porta a porta introduïdes de manera participativa en alguns barris i de models més simples de separació.
  3. Apostar per la prevenció de residus i per la minimització del lliurament i distribució de publicitat domiciliària i a la via pública.
  4. Posar l’accent en la recollida de la fracció orgànica per part de la ciutadania i els comerços i fomentar el compostatge casolà i comunitari.
  5. Promoure la reutilització i la reparació amb la participació d’empreses d’economia social i fomentar també l’ús compartit i el consum responsable. Adoptar un paper de lideratge en la modificació del marc legal de gestió, mitjançant el suport a la implantació de sistemes de dipòsit i retorn d’envasos de begudes i l’ampliació dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor.

1.6 Mobilitat sostenible i segura

La qualitat de vida de la ciutadania i les seves possibilitats d’accés a les diferents activitats que es desenvolupen a la ciutat depenen en bona mesura de l’existència d’unes infraestructures adequades i un bon servei de transport públic. Al mateix temps, bona part dels impactes ambientals, socials i econòmics que produeix la ciutat es deuen a un model de mobilitat excessivament depenent del transport privat motoritzat.

  1. Refer la xarxa d’autobusos públics. Simplificar les línies i fer que xarxa d’autobusos sigui fàcil d’entendre. Reduir línies, i parades i augmentar freqüències de pas, transbordaments i intermodalitat, per tal d’aconseguir un model de transport públic més eficient amb el mateix pressupost.
  2. Incentivar la mobilitat a peu o en bicicleta i regular l’ús de vehicles de mobilitat personal elèctrics establint límits de velocitat compatibles amb les persones que van a peu, en especial de persones grans o de difícil mobilitat.
  3. Ampliar i consolidar la xarxa de carrils bici connectant els vials ja construïts i posant especial èmfasi als punts negres de l’actual xarxa.
  4. Ampliar les zones d’aparcament de bicicletes i els quioscos de BiciBox a la ciutat.
  5. Estendre l’autobús a demanda en aquells barris on l’orografia i la densitat complica molt el pas de l’autobús ordinari.
  6. Incentivar l’ús del vehicle compartit en centres de treball i per desplaçaments habituals, per disminuir el trànsit urbà i evitar les aglomeracions en hores punta.
  7. Estudiar dins del pla de mobilitat un sistema de transport públic per anar a les principals instal·lacions esportives de la ciutat.
  8. Establir i consolidar aparcaments dissuasoris per vehicles privats en llocs propers a les estacions de Ferrocarrils de la Generalitat o RENFE, o a les entrades de la ciutat. La xarxa d’autobusos connectarà aquests aparcaments amb el centre de la ciutat no fent necessari l’ús de d’autobusos llançadora.
  9. Transformar les estacions de Volpelleres de Ferrocarrils de la Generalitat i la de Sant Cugat de RENFE en un intercanviador. Potenciar la línia de RENFE millorant la freqüència de la línia R8 i recuperar la proposta de la línia de rodalies circular Barcelona – Cerdanyola – Sant Cugat – Martorell.
  10. Mantenir tarifes especials per a persones pensionistes així com per a persones joves i estudiants en els transports urbans i metropolitans.
  11. Incentivar el transport elèctric de tota mena de flotes de vehicles: flotes de vehicles municipals, autobusos, taxis, furgonetes de distribució o serveis, motocicletes i altres vehicles de transport interior, desviant cap a l’exterior de la població el trànsit pesat, aprofitant la bona comunicació que envolta la ciutat

1.7 Clima, verd urbà i contaminació

Sant Cugat és una ciutat verda. El verd urbà contribueix a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, afavoreix la biodiversitat, redueix la contaminació i el soroll, modera les temperatures i facilita l’oci, l’esbarjo i l’activitat física.

  1. Fomentar la transició de la jardineria de les zones públiques de la ciutat, a altres formes més sostenibles d’acord amb la flora i clima autòctons. Naturalitzar els espais verds de la ciutat, passant de la gespa a l’herba de prat, creant barreres vegetals mixtes d’interès per a la biodiversitat i  regar els parcs i jardins amb aigua regenerada.
  2. Fomentar i ampliar les zones d’horts urbans a disposició de la ciutadania per crear més cultura agrària de proximitat i ecològica. Facilitant subministres pel regadiu amb aigües reciclades i organitzar formació per les persones usuàries per millorar i introduir formes biodinàmiques per enriquir la terra i millorar-ne la qualitat dels cultius.
  3. Comprar estacions mòbils pel control de diferents elements relacionats amb la nostra qualitat de vida, com el control dels sorolls (per poder aplicar la normativa europea que dóna els mètodes d’avaluació que s’han d’adoptar no més tard del 31 de desembre de 2018), la contaminació ambiental (els límits marcats per la directiva europea de qualitat de l’aire a partir de 2011 són d’obligat compliment) i les males olors (hi ha un esborrany d’avantprojecte de llei de la Generalitat contra la contaminació odorífera).
  4. Incorporar pantalles vegetals al costat de les autopistes que travessen Sant Cugat per tal d’esmorteir el soroll dels vehicles que hi transiten
  5. Participar més activament amb el Patronat director del Parc de Collserola a fi de preservar i conservar la riquesa natural d’aquest Parc Natural.
  6. Declarar l’emergència climàtica a Sant Cugat i aplicar mesures urgents i dràstiques per protegir el medi ambient per què també en puguin gaudir les generacions futures

1.8 Animals amb drets

Governar una ciutat com Sant Cugat implica tenir cura de tots els éssers vius de la ciutat. Iniciatives sorgides del moviment en defensa dels animals, com la prohibició dels circs amb animals han estat ben acollides per la majoria de la ciutadania. No obstant això, queda molt per fer en aquesta matèria. La protecció, la defensa i el respecte del benestar dels animals és un objectiu comú per impulsar un model de ciutadania responsable, compromesa i compassiva.

  1. Mantenir una vigilància sobre les activitats industrials o de serveis que tinguin algun tipus de relació amb éssers vius per tal que es respectin les seves vides i es s’acabi amb qualsevol abús sobre els animals.
  2. Assegurar l’acompliment de l’Ordenança de tinença d’animals per avançar encara més en un model de ciutat sensible, compromesa i exigent en el respecte als animals.
  3. Fomentar noves polítiques municipals de lluita contra l’abandonament i el maltractament animal.
  4. Atorgar prestacions econòmiques per a l’esterilització, identificació i vacunació d’animals de companyia per a persones amb necessitats especials o en situació d’exclusió social.
  5. Habilitar més espais urbans pels animals de companyia.
  6. Continuar amb el control ètic de les poblacions de coloms, cotorres i porcs senglars.
  7. Emprendre les accions necessàries per fer efectiva la declaració de Sant Cugat com a ciutat amiga de la cultura vegana i vegetariana.
  8. Editar una guia de comerços i restaurants  amb opcions de consum vegà i vegetarià, garantir aquest tipus d’alimentació en els esdeveniments on col·labora i participa l’Ajuntament i fer pedagogia de la contaminació que genera el consum excessiu de proteïnes animals.
  9. Elaborar un protocol d’actuació amb els animals exòtics a la via pública, dotant a la policia i a les diferents unitats administratives dels recursos per tractar aquests casos respectant la dignitat dels animals


X