Volem una ciutat col·laboradora, que treballi en xarxa i fomenti tant una economia com una cultura viva, cooperativa i innovadora.

Volem una ciutat que aposti per la col·laboració entre tots els agents per generar prosperitat i convertir-se en un pol d’atracció productiu i cultural. Ens fa falta que Sant Cugat aposti per fer polítiques estructurals que defensin el teixit productiu, amb mesures per protegir el petit comerç, amb una forta aposta per l’economia social i solidària, amb la innovació i la investigació. Ens proposem activar el teixit productiu i el coneixement a la ciutat a favor d’una economia més col·laborativa, més social, innovadora i d’una cultura viva, diversa i descentralitzada.3.1 Cultura de codi obert

3.1 Cultura de codi obert

3.2 Una economia a favor de la majoria

3.3 Cooperació de banda ampla

3.4 Esport amb valors

3.1 Cultura de codi obert

S’està produint un canvi de paradigma del model de cultura propietària a un model de cultura lliure, en correspondència amb les possibilitats de socialització cultural que ofereixen les Tecnologies de la Informació i Comunicació. La gestió de la cultura ha de donar resposta a aquesta nova visió. No poden prevaldre només les activitats que pretenen convertir-se en model de negoci, o que tenen com a objectiu atreure el màxim d’espectadors i espectadores. És imprescindible defensar una gestió de la cultura basada en la transparència, el govern democràtic i comunitari, la redistribució dels recursos públics i la protecció i reconeixement del teixit cultural de base.

La Comissió de Cultura de l’organització Ciutats i Governs Locals Units, d’àmbit internacional, va aprovar l’any 2015 un document, en el marc de l’Agenda 21 de la cultura, que ha de servir per fer una anàlisi de l’estat de la cultura a cada municipi i proposar accions de futur. Entre altres accions es proposa una revisió i regeneració democràtica en la manera de gestionar la cultura, que potenciï la gestió dels equipaments culturals per part de les mateixes persones o de les xarxes o col·lectius que generen i utilitzen la cultura i que enforteixi l’economia social i solidària.

  1. Reimpulsar el Consell de Cultura. Fer del Consell de Cultura el vertader òrgan de debat de la política cultural santcugatenca i, per tant, un òrgan d’assessorament efectiu de l’Ajuntament. Donar un nou impuls i operativitat a aquest òrgan perquè  permeti fer debats en clau de ciutat i que no es limiti a difondre informació municipal.
  2. Vetllar perquè la nova Biblioteca central esdevingui un equipament cultural de referència per a tota la ciutadania.
  3. Transformar l’actual biblioteca Gabriel Ferrater en un centre de creació artística, amb sinèrgia amb l’Escola d’Art Municipal.
  4. Reformular l’ús de Can Quitèria, incorporant una perspectiva sociocultural més àmplia, fent que passi de ser un equipament específic a un de multifuncional.
  5. Aprovar l’abans possible el Pla d’usos del Conjunt Monumental del Monestir. Vetllar per que l’actual Comissió Gestora tingui cura dels projectes que hi ha en marxa: des del Pla director global elaborat per la Generalitat, a la restauració de les muralles, passant per altres projectes més concrets.
  6. Revisar el catàleg municipal del patrimoni en sentit social, incloent-hi el teixit comercial, els caràcters urbans i els béns intangibles (memòria històrica, simbologia i altres usos).
  7. Aprofitar les TIC per promoure una cultura lliure i accessible. Per a això és necessari fomentar l’ús llicències lliures que permetin l’accés i la reutilització dels materials (publicacions, videodocumentació etc.).
  8. Promoure la gestió comunitària i de proximitat en equipaments culturals i espais públics. Definir un pla d’actuació per acompanyar i avaluar aquest model de gestió i dotar-lo dels recursos necessaris.
  9. Apostar perquè la Unió, més enllà de ser l’aixopluc de les entitats que la conformen, tingui una sala de teatre autònoma amb programació pròpia i amb cabuda preferent dels grups de creació locals.
  10. Instal·lar Wi-Fi lliure als equipaments i parcs municipals, fomentant l’accés a internet amb l’activitat d’oci i cultural.
  11. Promoure la recuperació, la dignificació, la commemoració i el foment de la memòria històrica i democràtica. Cal dotar l’Arxiu municipal de pressupost propi, per tal de fer efectiu allò que diu la Llei d’arxius. I potenciar l’estudi i el coneixement de les lluites i les reivindicacions protagonitzades per la ciutadania..
  12. Continuar la tasca de revisió completa del nomenclàtor per garantir que estigui lliure de referències a la memòria de l’esclavisme, el franquisme i el feixisme. En aquest sentit, cal tenir en compte l’informe presentat pel Grup d’Estudis Locals el juny del 2017.
  13. Reforçar el paper de les dones a l’àmbit de la cultura, garantint la seva visibilitat en espais de rellevància i en mitjans de comunicació. Exigir la paritat en  la contractació d’obres artístiques com escultures o obres arquitectòniques a fi que les obres de les dones també formin part del paisatge públic.
  14. Recuperar la memòria històrica i col·lectiva de les dones de la ciutat i reconèixer les seves figures en el món cultural, polític, social, científic, etc, promovent projectes, actes i actuacions específiques per donar-les a conèixer.  

3.2 Una economia a favor de la majoria

Sant Cugat ha de valorar l’escala petita, la que més condiciona la vida de les persones. Això implica donar suport a projectes locals d’economia cooperativa, com també al col·lectiu d’autònoms i a les petites i mitjanes empreses. L’aposta per una economia de les coses petites no implica renunciar a tenir incidència global ni rebutjar les economies de major escala quan calgui, però indica un compromís prioritari amb l’aplicació del principi de proximitat en l’àmbit econòmic. Aquesta perspectiva no s’aplica actualment i a l’Ajuntament predominen les activitats orientades a la captació de grans inversions i a la promoció de les economies d’escala centralitzades (com per exemple, les grans superfícies).

El petit comerç ha de treure profit del renovat interès per la vida de barri i la proximitat. La dinamització local que troba sortida en el petit comerç, i la circulació de la renda dins del territori són primordials per contrarestar el model de grans superfícies, les cadenes franquiciades i el comerç electrònic globalitzat.

L’economia social i solidària concreta i posa en pràctica els valors cooperatius que l’inspiren. El model cooperatiu a Catalunya té una llarga història i ha assolit prou solidesa per apostar de forma decidida per a la seva implantació a la nostra ciutat. La capacitat de donar solucions, béns i serveis i alhora estendre pràctiques democràtiques, retorn social, arrelament al territori i creació de llocs de treball fan de les cooperatives una eina imprescindible per a la gestió del bé comú.

Apostem per un model econòmic que es fonamenti en una economia orientada a satisfer les necessitats de les persones, justa en el terreny laboral i social i sostenible en termes mediambientals.

  1. Atorgar a les empreses que compleixin criteris socials i ambientals justos (sous dignes, contractació estable, salut laboral, participació) un segell municipal de qualitat. Fent de Sant Cugat un referent en empreses compromeses socialment.
  2. Promocionar iniciatives econòmiques de caràcter social i solidari arrelades al territori, respectuoses amb la diversitat i el medi ambient, a través de formació, assessorament, finançament, etc.
  3. Promoure l’emprenedoria social com a element de lluita contra la precarietat i fomenta alhora l’autoocupació de dones i eI lideratge femení.
  4. Desenvolupar polítiques que reequilibrin territorialment el comerç, a través d’un nou Pla Estratègic del Comerç dotat de recursos específics per a les zones amb pitjor salut comercial i per promocionar el petit comerç de la ciutat.
  5. Fer canvis estructurals en la promoció de les activitats comercials, mitjançant la descentralització de part de les inversions i incentivant les que tinguin un valor afegit ambiental i social més alt.
  6. Protegir els comerços tradicionals i emblemàtics de la ciutat, mitjançant ajuts i plans especials que afavoreixin la diversitat, la proximitat i la qualitat estètica, en la direcció que estableix la Carta Europea de la petita empresa o “Small Business Act”.
  7. Fer un inventari dels locals i oficines buides propietat de Promusa i crear una borsa de “Locals i oficines de lloguer de protecció oficial”. Adjudicar aquests locals a un preu menor del de mercat a projectes d’entitats o empreses relacionats amb el comerç de proximitat, el consum responsable, el treball de cures, l’economia verda o la petita producció urbana.
  8. Recuperar estructures que afavoreixin els circuits curts de producció i consum. Uns circuits de proximitat que modifiquin les pautes vinculades a desplaçaments innecessaris de mercaderies i productes semielaborats. Volem una economia més “autocentrada”, capaç d’abastir internament un elevat percentatge de les demandes de la població.
  9. Impulsar la figura de la casa-taller i de la casa-comerç donant la possibilitat que determinats locals buits o tancats constitueixin alhora l’habitatge habitual i el local comercial de persones que inicien un nou projecte empresarial.
  10. Crear una escola taller d’oficis de la construcció i rehabilitació, en col·laboració amb empreses del sector, per formar persones desocupades, amb la finalitat de contractar-les a les brigades d’obres municipals per rehabilitar i mantenir edificis i equipaments municipals i privats que ho solicitin per part de cooperatives i entitats socials.
  11. Crear una moneda local que promogui un desenvolupament sostenible del municipi, tot dinamitzant els comerços i el consum de proximitat, com també l’apoderament de les persones, augmentant la cohesió social i disminuint la petjada ecològica.
  12. Generar coneixement amb les universitats. Per assolir una major generalització de l’àmbit cooperatiu apostem per la inclusió d’aquest model en els plans d’estudi, tant a nivell universitari com en la formació bàsica i en l’àmbit de la formació professional.
  13. Estimular la indústria perquè torni a ser capaç de generar nous llocs de treball a la nostra ciutat. En aquest sentit, la transició energètica de les nostres indústries i empreses cap a un model 100% renovable ha de ser l’eix principal de les noves inversions i reconversions.
  14. Apostar per una indústria innovadora, sostenible i renovada, basada en la qualitat de l’ocupació i la promoció del dret a la conciliació i la corresponsabilitat. Una indústria orientada cap a la producció de béns i serveis amb més valor afegit, més valor social i menys petjada ecològica.

3.3 Cooperació de banda ampla

Sant Cugat té una llarga trajectòria d’internacionalisme. S’han dedicat esforços significatius a la cooperació internacional al desenvolupament, a la promoció de la pau, a la defensa dels drets humans i a la conservació de la natura a nivell global. L’Ajuntament ha de fomentar que les actuacions que es porten a terme siguin coherents i no generar contradiccions com passa en l’actualitat. Per això proposem una cooperació de banda ampla que se centri tant en l’acció exterior positiva com en les actuacions domèstiques.

  1. Serem coherents impulsant polítiques municipals que fomentin la compra sostenible, utilitzant criteris socials, de cooperació, pau i drets humans, i no només econòmics, per a la licitació de contractes públics.

  2. Articular esforços importants al voltant de l’educació per al desenvolupament per avançar cap a una ciutadania més conscient, solidària i compromesa amb les problemàtiques locals i internacionals.

  3. Reforçar i incrementar els esforços de solidaritat amb altres ciutats i pobles en situació de pobresa, conflicte bèl·lic, violació dels drets de les dones, destrucció de la biodiversitat, etc.

  4. Respectar el dret d’asil i reforçar l’assistència a les persones sol·licitants d’asil i refugi.

  5. Elaborar un nou Pla Director Municipal de Cooperació al desenvolupament, la pau i els drets humans que es farà de manera participada amb les entitats de la Xarxa Solidària. Aquest Pla ha d’analitzar el conjunt de les actuacions municipals des de la perspectiva de la coherència de polítiques per a la justícia global, introduint instruments i polítiques alineades amb el (con)viure bé global, referit tant a tota la població mundial com a les futures generacions

  6. Continuarem fomentant la implementació de polítiques i accions en favor de la Cultura de Pau.  Donar suport a persones, institucions i entitats que estan en perill per al tasca que realitzen a favor dels drets humans i la pau i de denunciar i condemnar aquells qui les amenacen.

  7. Destinar l’1% del pressupost municipal per a la cooperació al desenvolupament, la pau i els drets humans. Tal i com demanen les entiats de la Xarxa Solidària.

3.4 Esport amb valors

L’esport és una expressió cultural, que pot esdevenir un factor socialitzador i educatiu, d’integració social i, per tant, una eina generadora de valors, com són la solidaritat, la inclusió, la participació, el compromís, el treball, l’esforç, etc. És, per tant, un dret de ciutadania que l’administració pública ha de fomentar vetllant perquè compleixi aquests requisits.

També suposa una incidència clara en la salut física i psicològica de les persones i, per tant, forma part de l’estat del benestar. L’esport ha de ser també un instrument d’integració social i per aquesta raó, en col·laboració amb les entitats esportives, cal generar les condicions i facilitar la pràctica esportiva a tots els grups socials.

A més, és una activitat generadora de llocs de treball a través de les entitats esportives, que per assolir la seva universalització requereixen en molts casos de la col·laboració entre elles i de l’ajut de l’Ajuntament, tant en logística com en equipaments. Cal considerar que el creixement de la ciutat ha incrementat de forma notòria la pràctica de l’esport en totes les seves varietats i que les instal·lacions han quedat, en molts casos, col·lapsades. La universalització de l’esport i la millora de la competitivitat d’alguns clubs, requereix inversió econòmica tant pública com privada.

Però més enllà de l’esport federat, no ens podem oblidar de l’esport que moltes persones fan a l’aire lliure, utilitzant l’espai públic, com tampoc de l’esport de base, centrat especialment en l’esport escolar.

  1. Aplicar la tarifació social a tota la pràctica esportiva municipal, garantint els ajuts a l’esport extraescolar a tots els infants que ho necessitin.
  2. L’Ajuntament garantirà la universalització de la pràctica esportiva per tal que cap persona jove es quedi fora de la pràctica esportiva federada. Establir, des de l’ajuntament, un sistema de beques que cobreixin les llicències i l’equipament de la pràctica esportiva federada.
  3. Vetllar perquè cap persona amb diversitat funcional quedi exclosa de la pràctica esportiva.
  4. Incrementar la partida de subvencions a entitats esportives. Aquestes subvencions han d’excloure les entitats privades i han de ser atorgades d’acord a un reglament comú.
  5. Mantenir les instal·lacions públiques esportives per evitar el seu deteriorament.
  6. Cobrir les pistes a l’aire lliure per facilitar el seu ús permanent.
  7. Dotar a tots els barris de les instal·lacions esportives mínimes per tal d’estendre la pràctica esportiva.
  8. Acabar el nou complex esportiu de Mira-sol durant aquest mandat municipal.
  9. Aprofitar els espais lliures de la zona esportiva municipal La Guinardera per a les noves necessitats de les entitats esportives. Renovar la gespa del camp poliesportiu de la Guinardera i ampliar els magatzems de material esportiu i el gimnàs..
  10. Impulsar la pràctica d’esports a l’aire lliure com a activitat social, amb informació oficial dels circuits i itineraris, tant urbans com interurbans, cuidant de la seva adequació i el seu manteniment.
  11. Posar especial esforç en la promoció de la pràctica de l’esport femení, més enllà de l’escola, afavorint la integració de la dona en tota mena d’esports, evitant la seva discriminació.
X