Apostem per una ciutat que tingui cura i vetlli per totes les persones que hi viuen, especialment per les més desprotegides.

Volem un ferm compromís en la lluita contra les desigualtats, perquè la justícia social arribi a totes les persones: gent gran, joves o infants, a persones LGTBIQ o les que pateixen algun tipus de discriminació, persones nascudes aquí, arribades fa molt temps o arribades recentment, persones amb diversitat funcional o amb necessitats especials. Sant Cugat ha de tenir cura de tothom, perquè una comunitat cohesionada és la que no abandona la seva gent en cap etapa vital o quan passen per un moment difícil.

2.1 Treball digne, estable i de qualitat

2.2 Ingressos dignes per una vida digna

2.3 Les cures, al centre

2.4 Menys desigualtats, més salut

2.5 Ciutat educadora

2.6 Drets de ciutadania contra la discriminació

2.7 Seguretat com a garantia de llibertat

2.8 Ciutat feminista

2.1 Treball digne, estable i de qualitat

La crisi econòmica iniciada l’any 2008 ha tingut greus conseqüències per a gran part de la població. El creixement de la desocupació i les reformes laborals dels governs del PP i PSOE han produït una gran precarització de l’activitat laboral, una important baixada dels salaris i un empitjorament de les condicions laborals. Això fa que fins i tot una gran part de les persones que tenen feina visquin sota el llindar de la pobresa.

Les retallades en inversió social començades pel govern de Zapatero i després continuat pel govern de Rajoy a Espanya i a Catalunya pels governs de Mas, Puigdemont i ara Torra han afectat durament nombroses famílies que s’han vist abocades a la pobresa i a l’exclusió social.

L’any 2018 l’atur a Sant Cugat era del 6,4% de la població activa, la qual cosa està per sota de la mitjana de Catalunya (10,6%). No obstant això, molts dels llocs de treball corresponen al tercer sector, on la precarietat és més accentuada.

  1. Impulsar la formació professional, la formació dual i el reconeixement de l’experiència laboral en el Servei d’Ocupació Municipal (SOM) i en col·laboració amb els Instituts i centres de formació professional per garantir l’accés de les persones desocupades i ocupades que vulguin millorar la seva qualificació a la formació professional, prioritzant els col·lectius més desafavorits i/o en risc d’exclusió: dones, persones majors de 45 anys en situació de desocupació de llarga durada i persones migrades amb papers i sense.
  2. Impulsar una ocupació de qualitat. El SOM només gestionarà peticions laborals d’empreses que ofereixin un salari superior a 1.000 euros, contractes d’almenys 6 mesos de durada i condicions laborals no discriminatòries. No s’acceptaran ofertes laborals que vulnerin els drets civils; és a dir, que incloguin aspectes de discriminació per raó d’edat, sexe, orientació sexual, identitat de gènere, ideologia, nacionalitat, raça, ètnia, religió, pertinença cultural, salut, diversitat funcional o condició econòmica o social o de qualsevol altra índole. Només es tindran en compte aquestes variables en cas que s’exigeixin per poder-se acollir a determinats incentius en la contractació.
  3. Crear un segell de qualitat ocupacional, de manera que l’Ajuntament reconegui la responsabilitat social i la generació d’ocupació de qualitat a les empreses proveïdores amb les que treballa. Fer-ho extensible a la resta d’empreses del municipi.
  4. Establir mecanismes per dignificar les condicions laborals de les persones joves en els sectors ocupacionals on tenen una major presència (sector serveis, lleure, restauració, etc.) facilitant les inspeccions de control per reduir pràctiques com la concatenació de contractes, la reducció de jornada injustificada, les falses contractacions per obra i servei, etc.
  5. Crear plans municipals d’ocupació sostenible en la rehabilitació energètica d’habitatges; en prevenció i gestió sostenible de residus; en suport i enfortiment del teixit comercial de proximitat; en atenció i cura de les persones, especialment infants, gent gran i persones amb dependència; i en foment de l’economia cooperativa i la seva actualització tecnològica. Els plans d’ocupació han d’incorporar, també, activitats formatives com a eina per garantir la millora de la qualificació professional.
  6. Impuls de plans formatius amb perspectiva de gènere, amb formació ocupacional diversificada i continua, tenint en compte la incorporació al mercat de treball de les dones de totes les edats, especialment d’aquelles amb baixes qualificacions i en edats amb major dificultat d’inserció i dones migrades amb papers i sense.
  7. Crear plans d’ocupació i inserció per a dones víctimes de violència masclista per incorporar-les al mercat laboral i afavorir la seva autonomia personal i econòmica.
  8. Defensar la regulació de l’economia col·laborativa per prevenir la precarització.
  9. Vetllar perquè les empreses d’economia col·laborativa contractin legalement els seus treballadors i treballadores.
  10. Garantir la seguretat viària als treballadors i les treballadores que desenvolupin tasques de repartidors en vehicles no motoritzats.
  11. Crear canals de denúncia davant els casos d’explotació laboral.
  12. Crear un punt d’informació i assessorament per a les persones que es dediquen a les cures i al treball domèstic perquè puguin assessorar-se  sobre els seus drets laborals i socials.

2.2 Ingressos dignes per una vida digna

A Sant Cugat hi ha pobresa. Cada any unes 2.000 persones, unes 700 famílies, necessiten recórrer a l’ajuda de Càritas. Girant l’esquena a aquesta realitat, els governs municipals de CiU/PDCat no han mostrat prou sensibilitat per lluitar contra la pobresa, l’exclusió social i les necessitats de les persones de la nostra ciutat que no poden fer front a les despeses del seu dia a dia.

L’11,4% de la ciutadania de Sant Cugat es troba en una situació de forta necessitat econòmica i no pot fer front a les seves despeses més bàsiques (Baròmetre Inclusiu de Sant Cugat, 2017). Del total de persones que estan en aquesta situació, el 69,6% no poden pagar les factures dels subministraments bàsics (aigua, llum, gas, comunitat, etc.); el 52,2% no poden pagar les despeses de l’habitatge (hipoteca o lloguer); i un 19,6% no pot pagar les despeses relacionades amb l’alimentació. Tot plegat es tradueix en què, segons el propi Baròmetre, un 3,7% de la ciutadania es troba en situació de pobresa extrema.

Per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social portarem a terme una vertadera política d’inclusió activa.

  1. Establir un suport econòmic d’inclusió, dirigit a totes les persones en situació de pobresa. Actualment els serveis socials de l’Ajuntament assignen prestacions econòmiques d’urgència en el marc d’una política reactiva, molt fragmentada i insuficient per evitar situacions d’exclusió social. Per això proposem establir una prestació municipal que asseguri a cada persona i de forma complementària un nivell de renda per sobre del llindar de la pobresa, perquè tothom tingui una vida digna. Lamentablement ni l’Estat ni la Generalitat ho estan garantint.
  2. Combinar el suport econòmic d’inclusió amb la recepció per a les persones beneficiàries dels serveis d’una ocupació de qualitat a Sant Cugat i d’accés a serveis bàsics com la assistència i l’habitatge social.
  3. Crear una moneda social per percebre aquest ajut econòmic. Plantegem pagar aquest ajut econòmic en una moneda social que tindrà paritat amb l’euro i podrà ser utilitzada en la xarxa de comerços locals i altres operadors econòmics que l’admetin. D’aquesta manera es fomentarà el comerç local de proximitat i social i es reforçaran els llaços comunitaris de les persones residents en els diferents barris de la ciutat.
  4. Crear una oficina permanent d’assessorament energètic que ofereixi atenció personalitzada en matèria de drets energètics.
  5. Crear una estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat, amb actuacions dirigides a combatre des de diferents àmbits la situació de desigualtat que pateixen les dones. Implantar mesures per atacar-ne els aspectes més estructurals, com ara la discriminació en el mercat laboral, les desigualtats en la distribució de les càrregues de cura i del treball domèstic, l’accés a l’habitatge o la millora de l’estat de salut.
  6. Crear un programa específic, amb dotació pressupostària suficient, de prestacions socials adreçat a les famílies monoparentals amb infants a càrrec i en situació d’atur o precarietat laboral.

2.3 Les cures, al centre

L’envelliment de la població fa que moltes persones necessitin cures per mantenir una qualitat de vida digne. Per això creiem que cal posar les cures al centre de les polítiques municipals perquè tothom qui ho necessiti hi pugui tenir accés.

Clàssicament la tasca de cuidar a les persones recau en les dones, la qual cosa acaba tenint un impacte negatiu en el seu estat físic i psicològic, en les seves relacions laborals i en la seva economia i, en molts casos, comporta una alta precarietat laboral. Cal doncs una corresponsabilitat de les institucions públiques per tal d’afavorir una vida digna a totes les persones, i conciliació laboral, familiar i personal.

  1. Municipalitzar l’Atenció Domiciliària. Canviar el model de gestió municipal del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) per complir millor els objectius de qualitat de l’atenció domiciliària. Donar la màxima prioritat a les persones usuàries i a les seves famílies i dignificar el treball del personal professional d’aquest servei.
  2. Simplificar la gestió de les prestacions socials, mitjançant una finestreta única que faciliti la feina dels serveis socials municipals i facilitar el coneixement de les prestacions socials disponibles, per evitar que les persones no accedeixen a les prestacions públiques perquè no estan informades dels seus drets o no poden afrontar la complexitat de la tramitació d’aquestes prestacions.
  3. Crear un espai al web municipal específic sobre les prestacions socials, per augmentar la transparència i també per desestigmatitzar  el seu ús, ja que es podrà conèixer els drets socials d’una manera anònima i independentment de quina sigui l’Administració que les gestiona.
  4. Elaborar una Carta de Serveis d’Acció Social amb els serveis que ofereix i realitza l’Ajuntament i els seus compromisos pel que fa a la qualitat en la prestació d’aquests serveis.
  5. Posar les cures al centre de la política, mentre no es pugui municipalitzar, dignificar el Servei d’Atenció Domiciliària i evitar la seva precarietat fixant un salari mínim digne pels treballadors i treballadores, assegurar-se que l’empresa adjudicatària respecta els drets laborals de seu personal i crear uns mecanismes de control, auditoria i seguiment de les entitats gestores del servei.
  6. Ampliar la xarxa de serveis destinats a la cura quotidiana de les persones grans dependents a fi de garantir  els drets d’envellir i morir dignament.
  7. Promoure la gestió pública dels centres oberts de la ciutat. Mentre no sigui possible la seva municipalització, fer un conveni de col·laboració entre els centres i l’Ajuntament per millorar la relació i la política d’inclusió dels joves que viuen a la ciutat.
  8. Incloure el col·lectiu de menors extutelats perquè tinguin accés preferent a l’habitatge, el treball, la formació i les prestacions socials.
  9. Acordar amb la Generalitat de Catalunya la construcció d’una segona residència pública per a la gent gran a Sant Cugat.
  10. Promoure estudis que defineixin la situació, localització i naturalesa de la gent gran que viu en soledat. Fer accions específiques per combatre la solitud no volguda de les persones grans i fomentar una vida més digna
  11. Instaurar serveis de transport a demanda per a la gent gran que hagi de fer visites mèdiques i a l’hospital.
  12. Augmentar les places pels espais de Centre Obert a Sant Cugat i cercar un lloc amb més capacitat i adaptat per a realitzar les seves tasques.

2.4 Menys desigualtats, més salut

La salut és una prioritat. Probablement és el bé més preuat per al conjunt de la ciutadania. Ens proposem millorar la salut de les persones en el marc de la lluita contra les desigualtats. En les darreres dècades, la salut ha passat de ser únicament “absència de malaltia” a convertir-se en un concepte vinculat a la qualitat de vida, al benestar físic, emocional i social.

La salut és molt més que el sistema sanitari i està condicionada principalment per determinants socials. És un indicador dels progressos realitzats a favor de la reducció de la pobresa, la promoció de la cohesió social i l’eliminació de les discriminacions de qualsevol mena. La política sanitària s’ha de basar en 3 grans eixos: salut en totes les polítiques; garantia universal del dret i l’accés a la sanitat pública; i participació ciutadana, professional i municipal en les polítiques públiques de salut.

Més enllà de vetllar per la prestació d’uns bons serveis assistencials de medicina de família, especialitzada i hospitalària, l’Ajuntament és responsable d’actuar amb un enfocament integral que garanteixi un bon estat de salut i benestar per a totes les persones. En aquest sentit, proposem:

  1. Crear el Consell de Salut, previst a la Llei 15/1990 d’Ordenació Sanitària a Catalunya, com a eina de participació ciutadana en els programes de Salut i en la gestió de les diferents administracions, tant pel que fa a l’assistència en cas de malaltia, com als seus programes de prevenció i promoció de la salut.
  2. Controlar i fiscalitzar Mútua de Terrassa, contractada pel Servei Català de la Salut (CATSALUT) per gestionar  l’assistència primària, especialitzada i hospitalària de la nostra ciutadania. Donar suport a una atenció primària potent com a garant d’una atenció integral, universal, equitativa i de qualitat. Vetllar per la universalitat de l’assistència.
  3. Reforçar i dotar dignament les tasques de promoció de la salut que ja es porten a terme en col·lectius especialment vulnerables, com podrien ser infància i adolescència des dels centres sanitaris i d’ensenyament. Fer especial atenció als trastorns d’alimentació, que continuen en augment, i a l’educació sexual (prevenció d’embarassos no desitjats, de malalties de transmissió sexual, educar en relacions respectuoses i sanes, etc.). Dignificar l’atenció personalitzada sobre aquests aspectes tant en centres sanitaris com a les escoles i instituts.
  4. Elaborar una diagnosi de salut activa, amb indicadors que ens permetin detectar  col·lectius vulnerables, nous problemes de salut, espais per treballar hàbits de vida saludable, mesures que facilitin adquirir i desenvolupar aquestes actituds positives vers la vida. Avaluació periòdica de la diagnosi, de les mesures aplicades i dels resultats.
  5. Aplicar mesures específiques per fomentar i facilitar hàbits de vida saludable en la població adolescent, en la gent gran, en les dones i en els grups de població que per motius diferents tenen dificultats per incorporar-se a les planificacions generals.
  6. Fer especial atenció a la salut mental, tant pel que fa a la seva potenciació des de l’augment de la resiliència individual i col·lectiva, com a la prevenció i a la cura de les persones amb la malaltia i de les seves famílies. Campanya activa des de l’Ajuntament contra l’estigma i a favor de la integració d’aquestes persones.
  7. Addiccions i drogodependències mereixen una atenció concreta, sobretot pel que fa a la prevenció. Prioritzarem les accions sobre la població infantil i juvenil, de forma individual i col·lectiva, amb la participació de mares, pares i professorat. Treballar-ho coordinadament amb la taula de Salut mental.
  8. Promocionar la recerca transversal dels condicionants biològics, socials, emocionals i mediambientals de la salut de les dones. Fomentar la formació dels i de les professionals sanitàries en perspectiva de gènere i garantir que l’atenció sanitària a les dones tingui en compte el dret al coneixement i a la decisió sobre el propi cos.

2.5 Ciutat educadora

No volem una educació en què la gratuïtat i l’equitat estiguin en entredit. Volem que la ciutat esdevingui una comunitat d’aprenentatge i coneixement, que tingui per objectiu una efectiva reducció de desigualtats.

A Sant Cugat hi ha una gran quantitat d’experiències educatives, com també centres educatius públics, concertats i privats. Els concertats són centres sostinguts amb fons públics que, a més, carreguen quotes d’escolarització a les famílies. Però també hem de destacar la no gratuïtat d’altres serveis i activitats que, més enllà de la simple escolarització, poden esdevenir recursos educatius de qualitat per al conjunt de l’alumnat: activitats complementàries, sortides i colònies, material escolar, etc. I aquesta situació fa referència tant a l’escola pública com a la concertada. Creiem que una educació de servei públic que vulgui oferir qualitat i equitat no es pot permetre mantenir barreres econòmiques als recursos i les oportunitats educatives. Tot i que les competències municipals en educació són limitades, pensem que des de l’administració local es pot i s’ha d’actuar per tal de vetllar per l’equitat educativa. En aquest sentit, ens proposem:

  1. Potenciar i diversificar, en col·laboració amb la Generalitat, els ensenyaments de Formació Professional en els centres escolars del municipi. Assegurar que l’oferta de Formació Professional és suficient i coherent amb el desenvolupament econòmic i social del municipi. Impulsar la col·laboració del Servei d’Ocupació Municipal (SOM) amb els centres de formació professional per tal de desplegar actuacions conjuntes que contribueixin a la formació, la requalificació i la millora de la qualificació professional de les persones joves i adultes del municipi.
  2. Augmentar el nombre d’escoles bressol de gestió municipal aplicant la tarifació social perquè siguin assequibles per a totes les famílies. Entre tant, promoure un canvi legislatiu per tal d’aconseguir la gratuïtat universal del primer cicle d’educació infantil, incloent en el sistema l’etapa educativa 0-3 anys, amb establiment de criteris pedagògics i professionals comuns a tots els centres d’aquest nivell.
  3. Fer complir a la Generalitat les ràtios d’infants per educador/a i ampliar les hores del personal de suport, tal com estableix la normativa.
  4. Potenciar l’Escola d’Art i Disseny de la Casa Mònaco, de titularitat municipal, com un dels actius importants de l’ensenyament del nostre municipi, per a la qualitat de la formació professional que s’hi imparteix i pels bons resultats en la inserció laboral dels seus alumnes.
  5. Afavorir al màxim la participació dels professors de l’Escola de Música en l’ensenyament musical a les escoles públiques com un forma de democratitzar-lo al  màxim i fer-lo assequible a la majoria dels infants.
  6. Reivindicar sense renúncia la construcció d’una tretzena escola pública de primària a Sant Cugat, ubicada al centre urbà.
  7. Que el Consell Escolar Municipal esdevingui un espai de participació, amb capacitat de decisió, que incorpori, a més dels centres educatius, els agents que tenen impacte en l’educació al municipi.
  8. Redefinir les Zones Educatives a una escala més humana, que tingui per objectiu la cohesió social i l’aprofitament dels mitjans disponibles (pressupost, biblioteques, clubs, entitats…). Apostar per una zonificació escolar que no generi desigualtats.
  9. Adherir l’Ajuntament a l’Aliança Educació 360, desenvolupant un diagnòstic compartit de la realitat educativa del municipi, de manera participada i transparent; i establint un pacte local per a l’Educació 360, que defineixi les línies educatives i les prioritats compartides pel conjunt d’agents del municipi.
  10. Col·laborar amb els centres educatius per tal de fer viable l’obertura dels seus espais per a activitats comunitàries (patis oberts, biblioteques, gimnasos…)
  11. Elaborar un mapa educatiu d’equipaments compartits i compartibles, que incorpori el conjunt de recursos educatius existents al municipi, públics i concertats, per a oferir una panoràmica integral i millorar-ne l’accés.
  12. Elaborar un programa municipal d’activitats extraescolars que, partint del que ja existeix, passi a ser un autèntic catàleg permanent que contingui l’oferta de l’Ajuntament, dels centres educatius, de les AMPAs i AFAs i del conjunt d’agents de la comunitat.
  13. Organitzar una oferta educativa i lúdica d’activitats d’estiu, impulsada per tots els agents educatius de la comunitat, amb garantia de qualitat, donant continuïtat i fent valdre la feina que ja fan molts col·lectius.
  14. Impulsar que l’espai de migdia de menjador s’inclogui de manera efectiva en el Projecte Educatiu del centre i del territori, com a espai plural i divers, no segregat, de ple dret, amb dimensió educativa i integrat, dignificant la tasca dels professionals que hi treballen.
  15. Promoure que el suport escolar des de l’Ajuntament, amb programes de reforç escolar, dins dels mateixos centres o en altres espais, sigui de la qualitat necessària i garanteixi l’accés a tothom que ho necessiti.
  16. Liderar la incorporació i l’impuls d’Accions d’Aprenentatge Servei (APS), combinant servei a la comunitat i aprenentatge de competències, habilitats i valors, amb la implicació dels agents.
  17. Cercar i establir un sistema transparent i compartit per identificar les bones pràctiques educatives de la comunitat i reconèixer les que destaquen per la seva qualitat, innovació i resultats.
  18. Garantir des de l’Ajuntament un “cistell de gratuïtat” que, més enllà de l’escolarització, procuri per a tot l’alumnat materials, activitats, serveis i altres recursos. Aquesta proposta implica un sistema de discriminació positiva a favor de les famílies que es troben en situació de major vulnerabilitat, incrementant així la política de beques.
  19. Organitzar, dotar i mantenir sistemes de “Mentoria social” que generin connexions d’apoderament i acompanyament entre referents de la comunitat i els infants i adolescents que ho necessitin. Es tracta d’un sistema de suport intergeneracional entre persones adultes que han acumulat coneixements i experiències que poden ser de molt interès per a les persones joves (per exemple, per acompanyar en treballs de recerca), constituint un “Banc de talent intergeneracional”.
  20. Promoure programes de prevenció de la violència masclista. Intensificar els programes de coeducació a les escoles i a altres espais d’educació no formal que fomentin la igualtat de gènere des de la infància, procurant la integració d’aquests temes en el currículum escolar.
  21. Establir un sistema d’orientació acadèmica i professional de suport als centres escolars i a l’abast de les famílies, que fomenti la presa en consideració de les més diverses opcions, tant de cara a la formació com a l’ocupació (formació professional, ensenyaments musicals i artístics…), tenint com a objectiu fonamental la igualtat d’oportunitats més enllà de l’escola. El sistema d’orientació professional ha de ser realitzat en el marc del servei d’informació, orientació i assessorament professional i laboral.
  22. Instar a la Generalitat a retirar els concerts educatius als centres que segreguen l’alumnat per gènere.
  23. Promoure oportunitats innovadores per un aprenentatge continu per a la gent gran i potenciar l’ús de les TIC per a les persones grans com a eina necessària per l’educació al llarg de la seva vida, tenint en compte les limitacions i pors per acostar-se a les noves tecnologies

2.6 Drets de ciutadania contra la discriminació

Avui en dia es fa més necessari que mai incloure un enfocament basat en els drets humans a les polítiques públiques i dissenyar i desplegar polítiques com el desenvolupament del dret a la ciutat i els drets de ciutadania, la lluita contra el discurs de l’odi i la discriminació, i el treball per a la plena ciutadania.

Parlem de drets humans a la ciutat quan ens referim als drets de totes les persones que hi viuen, independentment de la seva situació administrativa o del seu passaport. Les manifestacions intolerants, tractes discriminatoris i menysteniments de persones pel simple fet de formar part d’un grup o ser-ne inclòs són una vulneració dels drets humans i un atac a la societat en conjunt. Apostem per una ciutat plural on conviuen persones d’orígens, cultures i creences religioses diferents. La promoció d’aquest model de ciutat diversa, intercultural i polièdrica ha de ser un objectiu de les polítiques públiques.

  1. Crear una xarxa antirumors dins del Consell de Ciutat que elabori una diagnosi de l’estat de la qüestió a la nostra ciutat, que indagui els potencials espais d’intervenció i formi membres que ajudin a combatre rumors. Posar en marxa campanyes de sensibilització i material formatiu per a tota la ciutadania.
  2. Assegurar l’empadronament i l’accés a la targeta sanitària sense exclusions. Assegurar a totes les persones residents a Sant Cugat l’empadronament a la ciutat i l’accés a la targeta sanitària, i garantir, més enllà de l’atenció sanitària urgent, l’atenció sanitària en tot moment a menors i dones embarassades.
  3. Facilitar una adreça a les persones que no en tinguin o no puguin acreditar un domicili fix, per poder rebre correspondència, avisos i notificacions oficials.
  4. Desenvolupar polítiques actives de lluita contra el racisme i la xenofòbia en coordinació i col·laboració amb les diferents associacions i institucions de la ciutat que treballen en aquest àmbit.
  5. Impulsar el protagonisme de les dones migrants en les polítiques públiques, reforçant els recursos dels serveis socials de base, la mediació comunitària intercultural i la intervenció als barris. En els casos en què es generin conflictes, la intervenció ha de prioritzar la mediació comunitària.
  6. Combatre el tràfic de persones amb fins de prostitució forçada col·laborant amb les ciutats veïnes i la comarca del Vallès occidental per impulsar els mecanismes necessaris per a la seva detecció i establir les actuacions pel seu abordatge integral.
  7. Fer accions de sensibilització i prevenció d’actituds LGTBIQfòbiques, així com actes de visibilitat i reconeixement.
  8. Promoure el coneixement sobre les realitats de les persones LGTBIQ. Reforçar la presència de la temàtica LGTBIQ en els serveis d’informació municipal. Incorporar la perspectiva de diversitat sexual i de gènere en els serveis d’atenció, informació i recursos. Oferir serveis especialitzats d’informació, assessorament i programació d’activitats en el marc d’un Centre LGTBIQ.
  9. Elaborar un pla municipal per a la diversitat de sexe-gènere i contra la LGTBIQfòbia a l’esport. Formar consciència crítica entre les persones entrenadores, tècniques, professorat i responsables de clubs esportius a través de bones pràctiques.
  10. Crear una Oficina per a la No Discriminació, dirigit a atendre les vulneracions de drets, amb atenció especial a les discriminacions patides per origen, pertinença cultural o religiosa, orientació sexual i identitat de gènere, entre altres. Aquesta Oficina ha d’incloure un Servei d’Atenció Integral que atengui de manera gratuïta i confidencial a totes les persones visquin una situació discriminatòria a la ciutat.
  11. Garantir la independència i neutralitat simbòlica de l’Ajuntament envers qualsevol confessió religiosa. Els representants municipals no assistiran com a tals en actes religiosos. Els actes públics seran exclusivament civils. Les confessions religioses estaran obligades a pagar tots els impostos municipals, inclòs l’IBI, que es derivin de la seva activitat.
  12. Difondre i normalitzar un ús del llenguatge no sexista ni discriminatori, un tractament no sexista de la informació i un ús inclusiu del llenguatge a tots els àmbits de la societat. Incorporar aquest llenguatge a totes les comunicacions internes i externes de l’Ajuntament.

2.7 Seguretat com a garantia de llibertat

Partim d’un concepte de seguretat plural que incorpora les condicions de vida bàsiques de les persones i el reconeixement de la seva dignitat. La seguretat implica matisos molt amplis i a vegades ambigus. Per nosaltres la seguretat és la integritat del veïnat de Sant Cugat, tant en termes físics -patiment del perill- com psicològics -amenaça o percepció del perill-. La seguretat ciutadana no es pot reduir a la protecció de la propietat privada.

Hem de superar la visió de manteniment de l’ordre públic i mesures per evitar el delicte. La funció dels cossos de seguretat és vetllar perquè els requisits bàsics de condicions de vida, dignitat i integritat es compleixin, afavorint i prioritzant els sectors de la ciutadania més febles i vulnerables.

  1. Elaborar un mapa amb els espais més insegurs de la nostra ciutat, amb la participació de les dones -a través de marxes exploratòries i enquestes- i fer propostes de millora amb la il·luminació de carrers, marquesines d’autobús, amb canvis en l’ús de l’espai públic, etc.
  2. Fer una formació específica en perspectiva de gènere al personal urbanista de l’Ajuntament i elaborar un paquet de mesures per integrar la mirada de gènere en totes les polítiques urbanístiques i aconseguir una ciutat més justa, igualitària, segura i sense barreres.
  3. Promoure la policia de barri i de proximitat. Reforçant l’aspecte preventiu i enriquint la xarxa relacional comunitària amb les entitats locals, el comerç i els equipaments i serveis de proximitat.
  4. Formular i implementar polítiques que combinin l’apoderament de la comunitat, i la inclusió i cohesió social i territorial.
  5. Estendre la figura dels Agents Cívics i garantir-los una formació adequada perquè puguin ajudar a la resolució de diferents conflictes.
  6. Impulsar una oferta cultural nocturna alternativa, que en lloc de fomentar el consum d’alcohol i drogues, promogui la cultura entre el jovent.
  7. Establir una relació fluida i de màxima cooperació entre la policia local i els establiments amb llicència fins a les 12 de la nit, on ambdues parts estiguin ben informades del seu rol i la seva responsabilitat.
  8. Treballarem per que els nostres cossos de seguretat tinguin els efectius necessaris per assegurar tant les tasques de dissuasió com les de eficiència i efectivitat en la intervenció. Defensem que la seguretat estigui en mans públiques i no privades.
  9. Obligar als establiments d’oci nocturn a tenir informació sobre la violència masclista, informant i atenent eficientment a les víctimes d’agressió, seguint protocols preestablerts.

  10. Reforçar el Servei d’Atenció a la Dona, per tal que les dones que hagin patit abusos, maltractament o que es trobin en una situació tòxica o amb una percepció latent de perill, puguin adreçar-s’hi a tota hora i d’una forma fluida i eficaç.
  11. Impulsar el Pacte per la Nit com una forma consensuada d’establir la convivència ciutadana. L’objectiu ha de ser poder respectar el descans veïnal sense renunciar a tenir una ciutat viva.
  12. Reforçar l’assistència a totes les dones víctimes de violència masclista abans, durant i després del procediment judicial, acompanyant-les psicològicament i legalment. Reforçar i actualitzar els programes de prevenció de violència  masclista.
  13. Posar a disposició dels centres educatius de la ciutat els recursos i la formació que requereixen per intervenir en casos de violència i assetjament escolar.
  14. Fer un Pla de Seguretat Ciutadana i de Convivència, per tal de poder abordar més específicament cada cas i poder dur a terme una diagnosi apropiada de la seguretat a Sant Cugat.
  15. Estudiar quins són els barris on hi ha més reincidència de robatoris a domicilis, quins són els mètodes emprats i quines són les vies d’entrada i fugida. L’objectiu ha de ser no només prevenir el robatori, sinó també recuperar la percepció de confiança en el mateix barri.

2.8 Ciutat feminista

Les conseqüències d’una dècada d’atur i de retallades socials encara són patents entre la ciutadania, especialment entre les dones. A Catalunya, elles són el 24,5% de les persones en risc d’exclusió social, un punt per sobre de la població masculina segons dades de l’Idescat. Les retallades en polítiques socials han afectat de manera directa moltes dones que han hagut de deixar el seu lloc de feina remunerat i dedicar-se a les tasques de cura, un àmbit pràcticament feminitzat i no remunerat.  A Catalunya les dones dediquen de mitjana 4 hores a les cures de la família i la llar, i els homes, la meitat. La bretxa salarial a Catalunya encara és del 23,6%. Les dades d’atur ens demostren que les dones pateixen més atur de llarga durada i elles també pateixen més que els homes els contractes eventuals i a temps parcial. Finalment, les dades de violència masclista no ens deixen ser optimistes. Els casos de violència masclista a Sant Cugat han augmentat en 11 en el període des de l’1 de gener de 2017 al 30 de setembre del mateix any segons xifres oficials.

És imprescindible feminitzar la política i fomentar la perspectiva de gènere en la gestió pública per construir una societat més justa i democràtica. Perquè la igualtat de gènere sigui realment una prioritat transversal és imprescindible que l’estructura organitzativa de les polítiques de gènere es reforci, i s’enfoqui a un treball continu de dinamització, seguiment i suport a totes les àrees de l’Ajuntament.

  1. Crear una regidoria de Feminismes, amb competències, pressupost i un equip de personal tècnic adequat. Formar al personal de l’Ajuntament en matèria d’igualtat de gènere i establir referents en aquest tema a totes les àrees. Avaluar sistemàticament l’impacte de gènere de totes les intervencions i adaptar els sistemes d’informació perquè donin suport a aquests canvis.
  2. Elaborar un pla estratègic contra el sexisme a la ciutat, que posi l’accent tant en les arrels i les causes del sexisme com en els instruments i les mesures per combatre els aspectes més estructurals.
  3. Incorporar la perspectiva de gènere en els pressupostos municipals. Visibilitzar l’impacte que tenen els pressupostos en dones i homes. Garantir una distribució de la despesa pública equitativa i fomentar la transparència i el compromís de l’Ajuntament en l’erradicació de les desigualtats de gènere i el treball cap a la igualtat real entre dones i homes.
  4. Crear les condicions per enfortir el moviment associatiu i feminista de la ciutat. Facilitar un espai municipal per crear-hi una Casa de les Dones, per satisfer la demanda dels col·lectius locals d’un espai físic i simbòlic per passar de l’apoderament individual a un apoderament col·lectiu. L’objectiu és aconseguir teixit social feminista que es converteixi en un òrgan d’interlocució amb l’Ajuntament.
  5. Actualitzar el pla d’igualtat intern de l’Ajuntament i aplicar-lo implementant mesures que augmentin la presència de les dones en els llocs de responsabilitat a l’Ajuntament i els seus organismes, establint quotes de personal i promocionant càrrecs de direcció per crear referents interns.
X