Garantir drets bàsics, canviar el model de ciutat i conquerir una ciutat per a la vida exigeix un canvi radical en la forma de prendre les decisions, de concebre les institucions i de gestionar la ciutat.

Una ciutat intel·ligent és una ciutat que dóna veu a la intel·ligència col·lectiva en la presa de decisions. Cal passar de la “smart city” a la ciutat compartida. Per això, necessitem transformar l’Ajuntament, posar fi a les males pràctiques, aplicar més el sentit comú i generar institucions menys burocratitzades i més eficaces per resoldre els problemes concrets de les persones que viuen a Sant Cugat. Hem de dotar d’un nou sentit i de força conceptes que s’han fet servir de manera massa utilitària o funcional, com participació, transparència, autogestió i control ciutadà.

4.1 Descentralització de la política municipal

4.2 Governança compartida

4.3 Transparència i corrupció zero

4.4 La defensa dels nostres drets: La Sindicatura de Greuges

4.5 Treballadors i treballadores públics, garantia de servei

4.6 Unes finances municipals més justes i ecològiques

4.1 Descentralització de la política municipal

Sant Cugat és un municipi extens i divers. Als barris tradicionals (Mira-sol, Valldoreix, les Planes, la Floresta o Sant Francesc), s’hi han sumat els de nova construcció (Parc Central, Coll Favà, Torreblanca, Volpelleres, Can Mates, etc.). Això fa necessari un bon sistema de desconcentració de la gestió i de descentralització de la participació ciutadana. Avui ja tenim prou experiència per fer un balanç del seu funcionament, de fet ja s’han aprovats canvis en els perímetres dels dos nous consells.

Els Consells de Barri tenen la possibilitat d’esdevenir un instrument fonamental com a espais de convivència, de proximitat i de participació basats en la corresponsabilitat col·lectiva i en la capacitat de generar una governança compartida. Per tal que sigui així, cal que actuïn com a catalitzadors dels processos participatius que hi ha al territori i que esdevinguin una instància amb capacitat per prendre decisions que afectin el territori, per impulsar iniciatives noves i per crear sinèrgies orientades a multiplicar la capacitat de millora de la qualitat de vida. Apostem per la radicalitat democràtica i l’eficàcia administrativa, que vol dir propiciar que les decisions es prenguin en l’àmbit administratiu més proper a l’abast dels problemes.

  1. Tornar a anomenar als òrgans de participació territorial com a  Consells de Districte.
  2. Modificar el Reglament Orgànic Municipal per incloure un sistema competencial asimètric de Consells de Districte i fer que siguin decisoris i no merament consultius com són ara. En aquelles qüestions que no siguin de competència directa, cal un compromís descentralitzador de l’Ajuntament.
  3. Restructurar els dos Consells del centre. Ampliant el Consell del Centre Oest a els barris de Can Bell, Sant Domènec Est, Centre Est i Eixample Est, i canviar la denominació per “Centre”. Limitar el Consell del Centre Est a Sant Francesc, Monestir i Torre Blanca. Crear el Consell del Centre Nord delimitat per Volpelleres, Coll Favà, Can Magí i Can Barata.
  4. Crear una figura de l’Assemblea de Barri per a nuclis concrets que es puguin veure absorbits o minoritzats dins el seu Consell de districte, i que el seu aïllament de la resta de la ciutat ho justifiquin. Aquestes assemblees no estarien formades per entitats del barri sinó que es farien convocatòries obertes a tota la ciutadania, i estarien moderades per la presidència i la vicepresidència del Consell de referència.
  5. Promoure l’elecció directa dels membres del Consell de Districte. Els membres dels Consells de Districte amb dret de vot cal que tinguin acreditada la seva representativitat democràtica.
  6. Millorar la disponibilitat pressupostària ordinària dels Consells de Districte. Cal alhora abordar una raonable territorialització pressupostària, i superar la figura dels actuals pressupostos de lliure disposició, incloent-ho en el procés de pressupostos participatius.
  7. Afrontar el debat d’una EMD per a la Floresta, posant sobre la taula que, amb la legislació actual una EMD no seria possible. Apostem per un model territorial i de funcionament semblant al dels Consells de Districte de la ciutat de Barcelona..
  8. Tenir una relació estable i lleial entre l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i l’Ajuntament, per tal de treballar amb una visió global de ciutat, tot respectant la realitat valldoreixenca i les competències pròpies de l’EMD.

4.2 Governança compartida

Davant la desactualització democràtica de les administracions, hem de crear un model de ciutat democràtica que propiciï la participació ciutadana en la cogovernabilitat de l’Ajuntament i la ciutat. Construir mecanismes directes de participació ciutadana és imprescindible per impulsar el poder democràtic de la ciutadania sobre les institucions. Per fer això volem crear un procés integrat per a una ciutat democràtica de participació presencial i digital des d’on s’accedeixi a consultes, iniciatives ciutadanes, rendició de comptes, revocatoris i pressupostos participatius per districtes i a la ciutat.

La ciutadania ha de poder promoure i prioritzar projectes amb pressupost municipal, fomentant així un millor coneixement per part de la ciutadania i del teixit associatiu de la resolució dels problemes urbans, i democratitzant la priorització d’una mesura per motius econòmics.

  1. Fomentar una governança compartida que reforci el paper de la democràcia directa, deliberativa i vinculant, amb metodologies presencials i digitals.
  2. Introduir instruments de transparència i govern obert que aconsegueixin anar cap a la coproducció de polítiques públiques amb la ciutadania i els col·lectius organitzats.
  3. Impulsar una participació més equilibrada entre els diferents grups socials, procurant no reproduir més desigualtats i assegurant la implicació de qui menys participa.
  4. Elaborar el pressupost participatiu en l’àmbit dels Consells de Districtes, per fomentar escales més properes a la població i per facilitar una proximitat de les necessitats de la ciutadania.
  5. Assegurar que un mínim del 5% del pressupost municipal sigui assignat a projectes escollits mitjançant processos de participació ciutadana.
  6. El procés de pressupostos participatius s’ha de fer a partir d’uns criteris previs que tinguin en compte una visió global de les necessitats i prioritats de la ciutat. Cal que l’equip de govern i el Consell de Ciutat juguin el seu paper en aquesta visió i priorització.
  7. Donar un nou impuls als consells sectorials de participació, esdevenint uns òrgans de debat i de propostes, en clau de ciutat i sobre el tema del qual s’ocupen.
  8. Fer consultes ciutadanes en els temes de més transcendència municipal. Cal canviar el Reglament de Participació ciutadana per reduir les restriccions i garantir jurídicament consultes o iniciatives vinculants en diferents àmbits.
  9. Fomentar una auditoria ciutadana al pressupost que se sumi als actuals processos d’informació i/o control (externs i interns) sobre les despeses ordinàries, les inversions i el deute municipals.
  10. Facilitar l’autoorganització i la participació de la gent jove. Volem una ciutadania crítica, implicada i compromesa i això exigeix potenciar i facilitar l’associacionisme i la participació del jovent. Cedir espais municipals per a l’organització i l’autogestió juvenil. La finalitat és acabar amb els problemes de locals, finançament i ús de l’espai públic per part de les associacions, i el jovent en general i facilitar el coneixement i reconeixement social de la tasca associativa i impulsar mecanismes que garanteixin espais de codecisió en tots els equipaments existents .
  11. Potenciar la creació d’associacions de dones, en especial de dones migrades, promovent la creació d’un Consell de Dones.
  12. Potenciar la veu de les entitats representatives de la gent gran. Incrementar la participació social activant l’associacionisme de la gent gran i les xarxes socials informals.
  13. Crear el Consell de la Gent Gran de Sant Cugat, per tal d’establir un marc de treball comú en totes aquelles qüestions que els afecten com a col·lectiu.

4.3 Transparència i corrupció zero

Els recursos públics són un bé comú i la seva redistribució ha de ser transparent, equitativa, accessible i justa. Les contractacions de béns, obres i serveis que adjudiquen les administracions són una eina clau en el repartiment d’oportunitats. El nostre objectiu és treballar per a la transparència, l’equitat i la justícia en la contractació municipal, incorporant criteris que afavoreixin la redistribució en tots els processos.

La corrupció és una xacra que atempta contra el bé comú, genera privilegis per uns pocs, i suposa un malbaratament dels recursos públics. Per fer-hi front, calen mecanismes de denúncia que permetin una actuació àgil, ràpida i eficaç i òrgans independents del poder polític i econòmic.

Som l’únic Ajuntament que surt a la sentència del cas Palau (PAV), que està al centre de les investigacions del famós 3% i s’ha vist esquitxat pel cas ITV, i no s’ha posat en marxa cap política per combatre el descrèdit.

  1. Fer i publicar Cartes de Serveis de tots els serveis públics de l’Ajuntament adreçats a la ciutadania, amb l’objectiu de difondre els compromisos de qualitat de les prestacions que ofereixen els diferents departaments municipals, així com establir el marc en el qual es desenvoluparan, la seva avaluació i millora.
  2. Desenvolupar un catàleg integral de serveis municipals i fer-lo arribar al conjunt de la ciutadania perquè sàpiguen les activitats i serveis municipals que tenen al seu abast.
  3. Habilitar un espai visible i fàcil de localitzar al web municipal on hi apareguin tots els acords aprovats en el ple i el seu estat d’execució i terminis previstos.
  4. Elaborar un directori de tots els plans d’actuació aprovats per l’Ajuntament i el seu grau d’execució, que sigui consultable en el web municipal. Actualització semestral d’aquest directori, prèvia informació al Ple municipal o, si més no, a les comissions informatives afectades.
  5. Publicar al web municipal l’agenda de l’alcaldessa o alcalde, la dels regidors i les regidores amb cartera, els currículums dels regidors, regidores i personal directiu i de confiança i les seves retribucions.
  6. Crear una Oficina d’Anticorrupció Municipal amb la funció de gestionar un sistema de denúncies anònimes i ordinàries de la ciutadania i del personal de l’Ajuntament Dotar aquesta oficina de competències per fer seguiment de tots els processos susceptibles de patir situacions de corrupció: la selecció de personal, la contractació pública, l’atorgament de subvencions, permisos i/o llicències, l’actuació policial i les qualificacions urbanístiques, entre altres.
  7. Revisar els recursos públics que es destinen a la propaganda, estudiant quins mitjans (i en quines quantitats) es beneficien de les subvencions directes o indirectes.
  8. Elaborar una guia on es concretin mesures socials, d’inclusió social, igualtat de gènere i de justícia social per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, sostenibilitat ambiental i comportament ètic, a fi de promoure la participació democràtica dels agents productius i impulsar la innovació social.

4.4 La defensa dels nostres drets: La Sindicatura de Greuges

El Síndic o Síndica de greuges defensa i protegeix els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania davant l’administració local. És, per tant, una  institució que amb objectivitat i independència ha d’atendre els ciutadans i ciutadanes que puguin sentir-se perjudicat per alguna actuació, resolució o inactivitat de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i els seus organismes dependents.  Des de Sant Cugat en Comú volem dotar a aquesta figura de la rellevància que li correspon com a òrgan de supervisió i no com un mer òrgan complementari de l’administració, per la qual cosa, hem elaborat un seguit de propostes per garantir la seva independència, augmentant les seves competències i millorant el seu marc legal.

  1. Canviar el nom de la institució per “Sindicatura de Greuges”, a fi d’utilitzar un llenguatge inclusiu per una institució que vetlla pels drets humans de proximitat de tota la ciutadania.
  2. Garantir la independència de l’oficina de la Sindicatura dotant-la dels recursos necessaris i de plena autonomia organitzativa. Dotar aquesta institució d’un equip humà suficient, que la persona titular pugui escollir lliurement, i garantir la suficiència de recursos.
  3. Dotar d’un pressupost de l’oficina específic i diferenciat dins els pressupostos municipals.
  4. Garantir la transparència de la Sindicatura i el procés de rendició de comptes amb la presentació de les memòries i l’informe anual al ple de l’Ajuntament.
  5. Fer un procés de convocatòria pública per escollir el Síndic o Síndica, amb la implicació de les entitats veïnals i de la ciutadania en els processos de selecció. Aquest procés participatiu d’elecció es regularà en un nou reglament.
  6. Elaboració un nou reglament de la Sindicatura de Greuges que contempli aquests canvis i garanteixi la independència i l’autonomia de la institució i evitar d’aquesta manera  la ingerència de l’Administració local.

4.5 Treballadors i treballadores públics, garantia de servei

Els treballadors i treballadores de l’Ajuntament són el nucli bàsic del servei a la ciutadania de l’Ajuntament. Fins ara, l’equip de govern municipal ha confiat més en persones expertes i en empreses externes que en la capacitat i l’experiència del personal municipal. Així com sense la implicació de la ciutadania, de les entitats i dels moviments socials és molt difícil canviar la ciutat, tampoc no es pot fer si no es parteix del coneixement, l’expertesa i el bon criteri que han acumulat al llarg dels anys les persones que treballen a l’Ajuntament.

  1. Prioritzar la realització dels serveis des de la mateixa estructura organitzativa i evitar el recurs excessiu de l’externalització.
  2. Revisar els llocs de treball municipals a fi de reduir la temporalitat i l’eventualitat al mínim possible.
  3. Erradicar la segregació vertical per raó de gènere existent malgrat l’elevat nombre de dones que treballen a l’Ajuntament.
  4. Reduir la bretxa salarial que hi ha a l’Ajuntament entre homes i dones
  5. Implementar mecanismes que permetin expressar i desenvolupar la creativitat del personal municipal.
  6. Crear grups de millora dels processos i de les activitats municipals formats per personal de l’Ajuntament que juntament amb usuàries i entitats del territori ajudin a millorar serveis i reforçar la descentralització.
  7. Construir serveis més oberts, més compartits entre diferents àmbits, i que donin millors respostes als problemes col·lectius. Necessitem la complicitat del personal de l’Ajuntament per fer la gestió pública municipal més transparent i més responsable i, per tant, més capaç de donar resposta a les necessitats de la ciutat i de la seva gent.

4.6 Unes finances municipals més justes i ecològiques

L’Ajuntament de Sant Cugat gaudeix d’unes finances sanejades. Disposa d’una base imposable sòlida, basada, sobretot, en la figura de l’IBI, que s’ha més que doblat en els darrers 10 anys. L’Ajuntament té una elevada capacitat d’estalvi net, un alt nivell de recaptació, un endeutament controlat i no té problemes de tresoreria. També té punts febles, com el baix nivell d’execució de les inversions pressupostades.

La gestió econòmica, però, sempre és millorable i les necessitats de manteniment de ciutat no van a la baixa, sinó tot el contrari. Les finances santcugatenques, com les dels altres municipis, s’han vist afectades per les conseqüències de la crisi, els impagaments de la Generalitat, i per un seguit d’iniciatives que ha reduït la seva autonomia financera i capacitat d’actuació, com la Llei de racionalització i sostenibilitat de les administracions locals.

Aquest mandat hem vist com l’Ajuntament es comprometia a implementar la tarifació social en tots els serveis municipals, incloent els serveis d’educació, cultura, esports, lleure, serveis socials, etc. De moment però sols s’ha fet amb els preus relacionats amb el Patronat d’Educació, a més a més sols s’ha implementat un sistema de descomptes per les rendes mitjanes i baixes, però aquesta pèrdua d’ingressos no s’ha repercutit en les rendes altes.

  1. Millorar la gestió dels projectes d’inversió, per augmentar el nivell d’execució de l’obra pressupostada. Millorar la recaptació municipal i, malgrat les restriccions de les últimes lleis estatals, utilitzar el marge d’estalvi i d’endeutament existents en noves i necessàries activitats com polítiques d’habitatge.
  2. Estudiar formes d’increment sostenible dels ingressos tributaris de l’Ajuntament, mitjançant la creació de noves taxes, especialment les derivades de la utilització privativa de l’espai públic.
  3. Revisar el sistema de taxes i bonificacions fiscals per afavorir una transició cap a una societat més ecològica i que atengui millor les necessitats socials.
  4. Reivindicar un nou model de finançament municipal basat en el repartiment dels recursos i el dèficit en funció de les competències reals, mitjançant una major participació en els tributs de l’Estat (IRPF, IVA i un marge de dèficit pressupostari equivalent a l’1% del PIB) i la lleialtat institucional (pagament dels deutes de la Generalitat, compliment dels convenis signats amb altres ens locals, etc.), que doti els ajuntaments de marge de maniobra suficient per decidir políticament sobre les prioritats dels municipis.
  5. Elaborar i executar els pressupostos municipals sota els principis d’equitat, universalitat dels serveis públics i gestió racional de la despesa. En aquest sentit, defensem una tarifació social que repercuteixi en les rendes més altes i una reforma de l’IBI que permeti modular el seu impacte a les famílies en funció de les seves capacitats reals.
  6. Racionalitzar la despesa creant mesures d’eficiència en els subministraments, mancomunant determinats serveis i equipaments amb altres municipis, millorant la gestió de la tresoreria i la recaptació fiscal, etc.
X