Ahir 3 de desembre, va ser el Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional, i des de Sant Cugat en Comú hem volgut reivindicar una ciutat sense barreres.

L’accessibilitat universal és la condició que han de complir els entorns per ser utilitzables i practicables per totes les persones en condició de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural possible.

És la definició que ens ofereix el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre. 

L’objecte de la citada llei és que les persones amb discapacitat tenen dret a viure de forma independent i a participar plenament en tots els aspectes de la vida i amb aquesta finalitat estableix que els poders públics han d’adoptar totes les mesures pertinents per assegurar l’accessibilitat universal.

Per al seu compliment, la disposició addicional tercera establia com a data límit el 4 de desembre de 2017 per que “els espais i les edificacions existents que siguin susceptibles d’ajustos raonables compleixin l’accessibilitat”.

Alhora, la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat,  marcava que les administracions públiques havien d’elaborar en el termini de tres anys un Pla d’Accessibilitat, que ens cas de Sant Cugat, l’Ajuntament ja disposa i que no s’ha complert ni per part del govern municipal com per part de l’EMD.

Només cal fer una passejada pels carrers de la ciutat per adonar-se de totes les barreres encara existents impedint la mobilitat de les persones que es desplacen en cadira de rodes. Per exemple, les voreres de molts carrers de la nostra ciutat són massa estretes o l’ample lliure de passar mínim entre pals o senyalització i façana no permet el pas d’una cadira de rodes o simplement d’un cotxet obligant a transitar per la calçada -amb el perill que això comporta de ser atropellat per un vehicle que circula per la mateixa-. 

També es poden detectar molts comerços que tenen un graó o més per accedir al seu interior i no una rampa. La conseqüència d’aquest problema d’accessibilitat és que resta autonomia als usuaris que van en cadira de rodes o simplement a persones grans que tenen minorada la seva capacitat física i no poden pujar o baixar graons.

Cal que els responsables municipals es comprometin en relació a l’accessibilitat urbanística, referida a el medi urbà o físic i a l’accessibilitat arquitectònica, referida a edificis públics i privats.

La nostra ciutat no ofereix per a aquestes persones uns itineraris per a la seva mobilitat que siguin continus, sense graons solts i amb pendents que possibilitin la seva mobilitat pels diferents espais del municipi.

Per tot l’exposat demanem tant al govern municipal de Sant Cugat com al de l’EMD de Valldoreix:

1) Que donin compliment a les lleis abans esmentades, així com a l’Estat d’Autonomia o la Constitució que estableixen la igualtat com un dels valors superiors del nostre ordenament jurídic obligant als poders públics a afavorir la igualtat personal des d’un punt de vista real i efectiu, no merament formal.

2) Que treballin de forma immediata en l’adequació de les vies i espais urbans per garantir a totes les persones uns itineraris que permetin accedir sense barreres a tota l’oferta de la ciutat.

3) Que facilitin amb incentius fiscals o sancions als comerços i serveis privats per tal que les seves instal·lacions compleixin amb l’accessibilitat universal.

Tots els que vivim a Sant Cugat tenim dret a viure de forma independent ia participar plenament en tots els aspectes de la vida de la ciutat.

X